HUYGENS

Col·lecció:

02. Lex

Mides:

17x24

Pàginas:

340 Pàginas

Idioma:

Castellà

Enquadernació:

Rústica

ISBN:

978-84-15663-43-0

Preu (IVA inclòs):

Llibre : 32€

Es parteix de la idea que un esbós està fet de traços oberts sempre a la lliure interpretació i a l'acceptació, al rebuig o la modificació per part de qui amb ell es trobi, perquè són traços que es mouen amb la realitat que canvia. El Dret civil va donar les primeres solucions als problemes ambientals i, per això, és possible avui esbossar la relació medi ambient i institucions civils, amb el fil conductor de la sostenibilitat ambiental.

La sostenibilitat, com a principi del dret ambiental, porta a la proposta d'un sistema de «ordre públic ambiental». Mentre que la sostenibilitat és un terme lligat a l'acció l'home, en relació amb els recursos que troba en el seu entorn. Per això, així com el Dret civil no ofereix instruments de desenvolupament sostenible, la sostenibilitat està en els seus fonaments o gènesi, perquè aquest permet i promou una «justícia» entre particulars, que pot incorporar la sostenibilitat ambiental.

Al costat d'això, la noció de ciutadania ecològica permetria distingir l'ús genèric de les institucions civils, del seu ús ecològic, en atenció a la funció social de la sostenibilitat. El concepte de ciutadania ecològica evoca instruments de dret civil, en la mesura que puguin servir al compliment de l'obligació ciutadana de assegurar-se que les seves petjades ecològiques tinguin un impacte sostenible. El que pot significar això, en termes concrets de vida diària, ho pot perfilar el dret civil si, des de la sostenibilitat ambiental, adapta les seves institucions, ecològicament parlant.

I. Aproximación al significado de Derecho del medio ambiente o Derecho ambiental

II. La situación legislativa española del derecho al medio ambiente

III. Del Derecho del medio ambiente al Derecho civil

IV. Bosquejo de las instituciones civiles que pueden cumplir una finalidad medioabmiental

Francesca Llodrà GRIMALT
(Manacor, Illes Balears, 1973).

És Professora titular de Dret civil a la Universitat de les Illes Balears (2004), amb especialitat docent en Dret civil balear. Es va llicenciar en Dret amb premi extraordinari (1996); Doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears amb la qualificació d'excel·lent cum laude (2000) i Màster en Dret del Medi Ambient (2006). Ha realitzat breus estades de recerca a la Universitat de Bremen (1998), a l'Institut Max-Planck de propietat intel·lectual de Munic (2001), a la Universitat de Münster (Alemanya, 2002 i 2003), a la Universitat d'Oxford (Regne Unit, 2000, 2012 i 2013) i a la de Cambridge (Regne Unit, 2006). Autora de diverses monografies, alguns capítols de llibres i de articles sobre dret civil.

francesca.llodra@uib.es
http://dretcivilbalear.blogspot.com.es/