HUYGENS

Col·lecció:

Ciència Política

Mides:

15x21

Pàginas:

214 Pàginas

Idioma:

Castellà

Enquadernació:

Rústica

ISBN:

978-84-939245-6-0

Preu (IVA inclòs):

Llibre : 28€

El euroescepticisme s'ha convertit en un terme comodí genèric que no sempre és útil per captar els matisos dels diferents tipus d'oposició política a l'actual procés d'integració europea. En aquesta recerca s'analitzen els manifestos i programes electorals presentats a les eleccions al Parlament Europeu el 2009 per part de 22 partits. En aquest sentit, es constata que els partits de la dreta radical solen tenir pulsions euròfobes ja que el seu rebuig no només és de mètodes, sinó també de principis. Per contra, els partits de l'esquerra radical són, en teoria, favorables a la construcció europea, però discrepen del rumb avui imposat per les autoritats comunitàries.

Capítulo I. Euroescepticismo: el estado de la cuestión

1) Problemas definitorios.
2) ¿Nuevo cleavage?
3) Las aportaciones académicas
4) Causas del euroescepticismo
5) El euroescepticismo social
6) Partidos políticos y euroescepticismo
7) Ideología y estrategia de los partidos radicales

Capítulo II. Trayectoria de los partidos y su incidencia en las elecciones de 2009

1) Posiciones tradicionales de los partidos
1.1) ¿Son comparables derechas e izquierdas radicales?
1.2) Los argumentos de la derecha radical
1.3) Partidos específicos de la derecha radical
1.4) Los argumentos de la izquierda radical
1.5) Partidos específicos de la izquierda radical
2) Las elecciones al Parlamento Europeo de 2009
2.1) Contexto y variables
2.2) Los eurogrupos parlamentarios radicales
2.3) Campañas y resultados nacionales de los partidos radicales

Capítulo III. Los manifiestos y los programas electorales

Las derechas radicales
1) La soberanía nacional
1.1) El rechazo del federalismo político
1.2) Turquía y la inmigración extracomunitaria
2) Déficit democrático y neoliberalismo
Balance de los partidos de la derecha radical
Las izquierdas radicales
1) El rechazo de la Europa neoliberal
2) El déficit democrático y la soberanía nacional
2.1) Los límites de la democracia europea
2.2) Soberanía nacional e intereses populares

Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat

Catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Doctor en Dret i Llicenciat en Història Contemporània. Ha publicat catorze llibres sobre qüestions de política comparada i teoria política, així com més de cinquanta articles en revistes especialitzades i vint capítols en obres col·lectives. Ha investigat en centres acadèmics de Roma, Torí, Milà, Florència, París, Lió, Londres, Edimburg, Brussel·les i Mannheim. Les seves principals línies actuals d'investigació se centren en els partits polítics i la integració europea.