El sorgiment de pràctiques col·laboratives de producció i consum basades en l’ús de plataformes digitals qüestiona les formes tradicionals de provisió de béns i serveis. Aquestes plataformes poden ser de diversos tipus i tenir diverses finalitats, des de la creació de béns comuns (per exemple Viquipèdia), el repartiment de despeses (BlaBlaCar) o la creació de vincles i relacions fins a la creació o organització d’activitats (tot fixant-ne les condicions d’exercici com en el cas d’Uber). Aquesta nova realitat comporta, entre altres coses, el sorgiment de nous models d’organització econòmica, a la vegada que es transformen les relacions socials, s’obren noves possibilitats a les relacions laborals i es creen noves oportunitats de desenvolupament.

Sectors molt diversos han quedat afectats per aquest nou paradigma: la mobilitat, l’accés a l’habitatge (pensem en les pràctiques d’igual a igual o P2P del lloguer turístic), la sostenibilitat, l’exclusió social, l’accessibilitat o la participació ciutadana.

Alguns autors apunten que ens trobem davant d’una nova revolució. Certament estem davant d’una transformació del model econòmic en què el procés col·laboratiu ocupa un eix principal. Aquest fet ha comportat una substitució progressiva de la figura de l’intermediari i l’evolució d’una estructura piramidal a una societat en xarxa que vol facilitar l’optimització de béns i recursos.

Tanmateix, aquest nou paradigma també conté elements negatius. Entre aquests poden destacar-se: la possible vulneració d’alguns drets humans i noves formes de discriminació, l’enfocament primordial cap al negoci més enllà de la filosofia col·laborativa original o la possible competència deslleial. Així mateix, es consoliden nous actors i plataformes transnacionals que aprofiten els buits legals per a tenir més quota i control del mercat.

L’economia col·laborativa afecta, entre altres aspectes, la configuració de les relacions laborals, els drets dels consumidors, el dret de la competència, la fiscalitat, el tractament de la informació personal, la propietat intel·lectual, les polítiques públiques de les administracions, l’exercici de drets fonamentals, etc.

En definitiva, l’economia col·laborativa és un fenomen controvertit que exigeix una reflexió sobre quins són els seus límits i quins instruments de regulació i intervenció públiques són necessaris per donar resposta als reptes que planteja.

Què és el Congrés IDP?

El Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política està impulsat i organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les tretze edicions anteriors han consolidat el Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política com a lloc de trobada anual d'investigadors, acadèmics i professionals interessats en les conseqüències de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en els diferents àmbits del dret i la política.

Mostra del caràcter internacional del congrés és la participació de destacats acadèmics i investigadors internacionals en anteriors edicions, entre uns altres: Benjamin Barber, Hugh Beale, Lance Bennett, Céline Deswarte, Josep Domingo-Ferrer, Lilian Edwards, Paolo Gerbaudo, Jane C. Ginsburg, James Grimmelmann, Mireille Hildebrandt, Bert-Jaap Koops, Henrik Kaspersen, Greg Lastowka, Itziar de Lecuona, Fred von Lohmann, Ronald Leenes, Alessandro Mantelero, Helen Margetts, Chris Marsden, Ricard Martínez Martínez, Juan José Medina Ariza, Eben Moglen, Evgeny Morozov, John Palfrey, Ingolf Pernice, Yves Poullet, Alison Powell, Cornelius Prittwitz, Daniele Quercia, Stefano Rodotà, Javier Ruiz Diaz, Gerald Spindler, Irinia Shklovski, Alain Strowel, Linnet Taylor, Cécile de Terwangne, Julián Valero, Wim Vanobberghen, John Vervaele, Duncan Watts, Raquel Xalabarder i Jonathan Zittrain.

Més informació a la web del congrés:

http://symposium.uoc.edu/12116/detail/idp-2018-_-collaborative-economy-challenges-and-opportunities-barcelona-21-22-june.html