Pintura de solitud la de Greta Chicheri, es pot gaudir com un bany al mar o com la música. Sense demanar res, deixant-se penetrar per la seva poesia visual i el seu misteri. Descobrint un món diàfan, on només hi ha cases, terra seca, un cel blau atlàntic i, de vegades, el mar o alguns objectes que l'acompanyen: banyadors, planxes de surf. Formes comunes amb les quals l'artista crea una poètica enigmàtica que concilia la realitat i la metafísica.

I ho fa a la seva manera, amb autenticitat i rigor explora la seva sensibilitat i el llenguatge de la pintura. Afegeix un fulgor melancòlic al paisatge canari , un gènere pictòric que al segle passat els indigenistes modernitzen, Miró Mainou enalteix i Greta Chicheri fa servir per crear una poètica de la quietud, de paisatges de la memòria i d'una illa.

Carlos Díaz-Bertrana
periodista